L'aprofitament(leveraging) com a paradigma de l'activisme en les economies emprenedores
Una cosa que la pandèmia va deixar molt clar, per si no ho estava ja, és que dins de l'expandida indústria de l'art, a el menys, el model d'auto-emprenedoria és fonamental. El sociòleg Ulrich Bröckling en el seu llibre 'The Entrepreneurial Self: Fabricating a New Type of Subject' (2016) desglossa quines són les funcions de l'emprenedor en una economia financiaritzada: especulació, innovació, assumpció de riscos i coordinació. Es pot dir que, per exemple, la presència ubiqua de l'comissariat en totes les seves variants es deu al fet que la funció de coordinació és una part destacada del que és un emprenedor. El protagonisme dels discursos especulatius en l'art, la filosofia, etc., també es pot vincular a aquestes funcions. L'especulació en si s'ha convertit en una manera de producció com assenyala Marina Vishmidt en el seu llibre de 2018. I assumir riscos s'evidencia a través de diferents formes, per exemple, passar dies (o fins i tot mesos) desenvolupant propostes de finançament, sabent que les possibilitats de ser seleccionat són escasses. A mesura que tots ens integrem i interactuem cada vegada més amb aquesta infraestructura socioeconòmica computacional, la idea convencional de transgressió associada amb l'art sembla equivocada, i el concepte de crítica, encara que segueix sent rellevant i important, sembla summament quixotesc. Tenint en compte això, la xerrada explorarà breument una forma emergent d'activisme en el camp de l'art. El que jo dic les noves "pràctiques d'aprofitament" són aquelles que fusionen les competències artístiques amb el coneixement i la investigació sobre alguns dels dispositius més destacats de la nostra era: els instruments financers. A través de propostes tàctiques, prototipatge, i el desenvolupament de ficcions econòmiques, intenten aprofitar un camí cap a l'economia mentre s'obren un espai que és més hospitalari, econòmicament diversificat i equitatiu per a artistes, artesans i altres treballadors culturals.
Bassam El Baroni es profesor asistente de curaduría y mediación de arte en la Escuela de Artes, Diseño y Arquitectura de la Universidad Aalto. Fue director fundador del Foro de Arte Contemporáneo de Alejandría (ACAF), un centro de arte sin ánimo de lucro ahora cerrado en Alejandría, Egipto de 2005 a 2012 y co-curador de la 8a edición de Manifesta - la Bienal Europea de Arte Contemporáneo - en Murcia, España, 2010. Co-comisario del Festival Internacional de Arte de Lofoten, Noruega, 2013 y comisariado de la 36ª edición de Eva International - Bienal de Irlanda, Limerick, 2014. Otros proyectos notables incluyen la curaduría de 'What Hope Looks like after Hope (On Constructive Alienation) 'en HOME WORKS 7, Beirut, 2015 y' Nemocentric 'en Charim Galerie, Viena, 2016.
Ha sido miembro de la facultad del Instituto de Arte Holandés, Arnhem, Países Bajos desde 2013, enseñando teoría, supervisando tesis de master y organizando grupos de estudio cooperativos en torno a diversas áreas de investigación como 'robótica y cultura visual'. Es colaborador habitual de simposios internacionales y talleres curatoriales.
Imatge: Noora Lehtovuori